Acadèmics Acadèmics

Tornar
Imatge baixa resolució

Navarro Sorní, Miquel

Data i lloc de naixement:
1954, Xirivella (Horta Oest)

Activitat professional / acadèmica / cultural i literària:

Llicenciat en Teologia per la Facultat de Teologia de València i doctor en Història Eclesiàstica per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, amb una tesi sobre Calixt III Borja i Alfons V el Magnànim, que va rebre la qualificació de Summa cum laude, 10 i medalla de la Universitat.

És catedràtic d'Història de l'Església en la Facultat de Teologia de València (Secció Diòcesi), director del Servici de Publicacions d’esta secció i de la seua revista Anales Valentinos. President de l'Acadèmia d'Història Eclesiàstica de València. Soci corresponent científic de la societat científica italiana Roma nel Rinascimento. Col·legial perpetu del Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi de València. Consiliari del centre de València de l'Associació Catòlica de Propagandistes. Capellà magistral de la Sobirana i Militar Orde de Malta. Capellà de la Séquia Reial del Xúquer.
Va ser director del Col·legi Major Universitari Sant Joan de Ribera, de Burjassot (1988-1995); becari investigador de l’Instituto de Estudios Históricos Españoles de la Iglesia Nacional Española de Santiago y Nuestra Señora de Montserrat, de Roma (1992-1995); secretari del XII Simposi de Teologia Històrica de la Facultat de Teologia de València (5-7 de maig del 2004): Sant Vicent màrtir: servidor i testimoni. En el XVII centenari del seu martiri; codirector del II Simposi Borja, organitzat per l'Institut Internacional d'Estudis Borgians, València-Gandia 20-22 de novembre del 2007; codirector del Congrés Internacional El patriarca Ribera i el seu temps. Religió, cultura i política en l'Època Moderna, organitzat per la Universitat CEU Cardenal Herrera de València i el Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, València, 26 al 28 de gener del 2011.
Investigador (2007-2008) del projecte Diccionari general d'Història Eclesiàstica de València. Fase prèvia, de la Universitat CEU - Cardenal Herrera. Investigador (2009-2011) del projecte de la Universitat CEU - Cardenal Herrera, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (HAR/2008-00883): Sant Joan de Ribera quatre-cents anys després: la seua vida, obra i afanys a la llum del segle xxi.
Premi Ausiàs March individual (2006) dels Amics de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.
 
Les seues publicacions es poden agrupar en diversos temes:
 
1)     Els Borja:
Ha centrat la major part de la seua investigació històrica en l’estudi de la família Borja i, en concret, d’Alfons de Borja, el papa Calixt III, del qual ha publicat una extensa biografia: Alfonso de Borja, papa Calixto III. En la perspectiva de sus relaciones con Alfonso el Magnánimo (2005, 2a ed., 2008, trad. italiana: Callisto III. Alfonso Borgia e Alfonso il Magnanimo, 2006). També ha publicat una àmplia col·lecció de documents referents a Alfons de Borja: Documents per a la història d’Alfons de Borja, papa Calixt III (2008); Calixto III Borja y Alfonso el Magnánimo frente a la cruzada, València, 2003; va editar junt amb Luis Pablo Martínez el primer volum del Diplomatari Borja. Documents de l’Arxiu del Regne de València (1299-1429), (2002), així com, en col·laboració amb Vicente Pons Alós, un Recull epistolar. Edició facsímil de les cartes borgianes de l’Arxiu de la Catedral de València, (2002). Ha redactat la majoria de les veus Borja per al Diccionario Biográfico Español (2011). Altres publicacions sobre els Borja en diverses revistes o dins de llibres: «La política dels papes Borja» (1990); «El enfrentamiento entre Calixto III y Alfonso el Magnánimo por el obispado de Valencia» (1991); «Calixt III i l’Esglèsia del seu temps» (1996); «Breves del papa Calixto III en el Archivio di Stato de Milán. (Año 1455)» (1998); «Documentos inéditos sobre el vaticinio de san Vicente Ferrer a Alfonso de Borja, la Torre de Canals y los abuelos paternos de Alejandro VI» (2000); «Alfonso de Borja, obispo de Valencia» (2000); «De Alfonso de Borja a Calixto III: el inicio de la fortuna de los Borja» (2000); «Miquel Batllori i els Borja» (2001); «Alexandre VI Borja i València»; «A Lo senyor rey ha molt a cor la promoció del dit micer Alfonso». «Los intentos de Alfonso el Magnánimo por situar a su consejero Alfonso de Borja en los cabildos de Valencia y Barcelona» (2004); «Un obispo frustrado de Segorbe, Francesc Ferrer, y el enfrentamiento del cardenal Lluís Joan del Milà con Juan II de Aragón» (2004); «La promoción eclesiástica de Rodrigo de Borja: estrategia nepotista y política dinástica de Calixto III» (2006); «Fuentes para la historia de la elección del cardenal de Valencia, Alfonso de Borja, como papa Calixto III» (2007); «Els Borja i sant Vicent Ferrer, segons Mira» (2008); «San Francisco de Borja, jesuita» (2010).
 
2)     Història eclesiástica de València, especialment en els segles xv i xvi:
«La Iglesia y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón» (1991); «La creación de la archidiócesis valentina. La Iglesia valenciana en el siglo xv» (1992); «El tiempo de los Borja, siglo de oro de la Iglesia valenciana» (1999); «San Vicente mártir: entre la leyenda y la realidad. Contexto histórico de su martirio» (2005); «Valencia y los papas. Aproximación a la historia de las relaciones de la Comunidad Valenciana con el papado, desde 1238 hasta nuestros días» (2006); «Dos valencianos en la sede de Pedro: los papas Borja y las diócesis valencianas durante los siglos xv y xvi» (2006); «El Santo Cáliz como reliquia histórica y arqueológica» (2006); «Las reliquias en la Valencia tardomedieval. La formación del relicario de la catedral de Valencia» (2006); «Los ángeles músicos de la catedral de Valencia en su contexto histórico» (2008).
 
3) El Patriarca Joan de Ribera:
«Catálogo de incunables y de obras impresas del siglo xvi, no registradas en el inventario de 1966, de la Biblioteca de San Juan de Ribera» (1990); «San Juan de Ribera y la Biblia» (1998); «Manuscritos bíblicos en la Biblioteca de San Juan de Ribera» (1999); «El arzobispo de Valencia, Juan de Ribera, frente al problema morisco» (2004); «La biblioteca de san Juan de Ribera, espejo de un humanista, exponente de la Reforma católica» (2006); «San Juan de Ribera y la devoción a san Vicente Ferrer en la Valencia barroca» (2007); «Documentos relativos a san Juan de Ribera y su entorno en los registros del notario Jeroni Julià Real» (2009); «Las Biblias de san Juan de Ribera. Estudio introductorio a la edición facsímil de la Biblia publicada en 1540 en París bajo los cuidados de Robert Estienne» (2010); «Los libros del Patriarca Ribera. Fe y cultura en el tránsito del Renacimiento al Barroco» (2011); «El padre Francisco Escrivá, S.I., confesor y primer biógrafo de san Juan de Ribera» (2011).
 
Fou elegit acadèmic per les Corts Valencianes el 14 de juliol del 2011. 
Nomenament: Decret 9/2011, de 15 de juliol, del president (DOCV 18.07.2011). 
Presa possessió: 9 de setembre del 2011. 
Va renunciar a la seua condició d'acadèmic el 4 de desembre del 2015.