Nota de premsa Nota de premsa

Return to Full Page

L'AVL aprova la proposta dels rituals dels sagraments en valencià

Imatge de la noticia
València, 22 de juliol del 2016
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ara ja amb vint-i-un membres, ha aprovat la traducció al valencià dels rituals dels sagraments de l’Església catòlica, amb la finalitat d’incorporar-los en la pàgina web de la institució normativa i que estiguen a l’abast  de tots els usuaris.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ara ja amb vint-i-un membres, ha aprovat la traducció al valencià dels rituals dels sagraments de l’Església catòlica, amb la finalitat d’incorporar-los en la pàgina web de la institució normativa i que estiguen a l’abast  de tots els usuaris.

Estos rituals inclouen el bateig, la confirmació, la iniciació cristiana, la penitència, la unció, l’ordenació i el matrimoni, documents que fins ara han sigut objecte d’estudi per la Comissió de Textos Religiosos fins a la seua aprovació definitiva pel Ple de l’AVL.

La versió valenciana dels sagraments aprovats complementen els textos de les lectures dels diumenges i de les solemnitats que publica periòdicament l’AVL en la pàgina web des del 2014, la qual cosa ha facilitat l’ús de la llengua en les celebracions religioses.

Igualment, l’AVL va presentar l’any passat l’Oracional valencià, editat conjuntament amb l’Associació Ecumènica de Cristians pel Valencià, col·lectiu que des de feia anys havia expressat la conveniència de comptar amb textos oficials avalats per l’autoritat normativa.

Precisament, August Monzón, president de l’Associació Ecumènica, va fer pública dies arrere una carta, amb l’adhesió de 152 preveres valencians, en la qual reiterava a l’actual arquebisbe de València, Antonio Cañizares, la necessitat de comptar amb uns textos litúrgics en valencià.

“L’aprovació definitiva dels textos litúrgics en valencià, demanada per molts sacerdots i seglars, no admet cap dilació més. L’ús normal d’una llengua en qualsevol àmbit públic deriva d’un dret natural de naturalesa col·lectiva, que obliga, tant els poders civils com l’autoritat religiosa, a reconéixer-lo i a garantir-lo. Este principi fonamental, que el Concili Vaticà II va fer extensiu a la llengua litúrgica, és doctrina constant de l’Església catòlica, explicitada pel magisteri papal i conciliar des de Pius XI fins a l’actualitat”. 

La missiva d’August Monzón, que fins ara no ha rebut cap resposta per part de l’arquebisbe, exposava l’exclusió que representa la situació actual de l’Església valenciana respecte a la llengua pròpia. “És una responsabilitat directament pastoral vetlar perquè no es dificulte l’accés a la fe i a la comunió amb el Senyor de tants valencians que poden sentir-se desemparats, discriminats i fins i tot humiliats dins de l’Església. En efecte, constituïx una anomalia greu que la santíssima Eucaristia, “font i cimal de la vida cristiana”, encara no puga ser degudament celebrada pels i per als valencianoparlants en la seua llengua, amb textos litúrgics oficialment aprovats i dignament editats”. 

Per esta raó, l’AVL va decidir l’any 2014 la publicació de les lectures dels diumenges, i ara els rituals de sagraments, amb l’assentiment de tots els membres de la institució normativa per a facilitar l’accés de la llengua a tots els preveres i fidels del poble valencià davant el silenci de la jerarquia eclesiàstica.