Nota de premsa Nota de premsa

Return to Full Page

La Universitat de València i l'AVL inicien hui l'Any Isabel de Villena

València, 8 de juny del 2016
La Universitat de València i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua inauguren esta vesprada, en la sala Duc de Calàbria del Centre Cultural La Nau, l’exposició general dedicada a sor Isabel de Villena, Escriptora de l’Any 2016, amb el suggestiu títol ‘Isabel de Villena (1430-1490), la primera escriptora en valencià’.

La Universitat de València i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua inauguren esta vesprada, en la sala Duc de Calàbria del Centre Cultural La Nau, l’exposició general dedicada a sor Isabel de Villena, Escriptora de l’Any 2016, amb el suggestiu títol ‘Isabel de Villena (1430-1490), la primera escriptora en valencià’.

L’exposició situa el focus en la importància de la dona a través de la literatura religiosa i de la seua obra la Vita Christi, i reivindica el paper femení en l’Edat Mitjana. L’obra de sor Isabel de Villena recobra importància i posa en valor la seua personalitat i influència en l’època.

El professor i acadèmic Albert Hauf, coordinador de la mostra, ha ressaltat el valor documental i literari de l’exposició sobre esta religiosa i la connexió amb altres autors coetanis, gràcies als fons conservats per la Biblioteca de la Universitat de València, considerats com a únics i autèntics tresors de la literatura del segle d’or valencià.

Amb la inauguració d’esta exposició, l’AVL inicia una sèrie d’actes per a reivindicar la figura d’Isabel de Villena, escriptora i religiosa de l’orde de les Clarisses. Per primera vegada, la institució normativa ha elegit una dona per a recuperar i distingir la seua obra literària clàssica, amb exposicions, conferències, jornades i publicacions.

Si bé la seua infantesa va transcórrer en la cort de Maria de Castella, Isabel de Villena, filla d’Enric de Villena, poeta i prosista de la noblesa, va professar els hàbits en el convent de la Santíssima Trinitat de les Clarisses de València l’any 1445. Setze anys després, seria anomenada abadessa, responsabilitat que no deixaria fins al seu traspàs.